Pesquisar neste blogue

Poema de Joan Navarro sobre a cidade de Coimbra (cujo topónimo latino é Aeminium)

ÆMINIUM

A João Rasteiro

Aquell indret inexistent. L’espai primer. Als llindars dels temps. On la matèria esdevingué matèria. Aquella substància alè, ulls, respiració de pensament, el primer tacte, la primera arruga, superfície llisa, crosta humida: aigua de memòria. Aquella primera mirada sobre el turó. Vora les aigües mòbils. Les aigües que floten vora les pedres. Vora les terres, les pregàries, les muralles aixecades i enderrocades. La saviesa daurada que alça el vol al cim del tossal. El lament, quan es fa fosc, de la guitarra, el buit del so i de la veu, les passes damunt l’empedrat cap amunt, cap amunt, cap amunt. Els vents com ganivets pels carrerons, per les ciutats de la ciutat: Æminium. Conímbriga. Coïmbra. Aquell espai primordial.

Joan Navarro, “El plom de l’ham”, Edicions 62, 2014.

| ÆMINIUM // A João Rasteiro // Aquele lugar inexistente. O espaço primeiro. Nos limiares dos tempos. Onde a matéria tornou-se matéria. Aquela substância fôlego, olhos, respiração de pensamento, o primeiro tato, a primeira ruga, superfície lisa, crosta húmida: água de memória. Aquele primeiro olhar sobre o outeiro. Junto às águas móveis. As águas que flutuam junto às pedras. Junto às terras, as preces, as muralhas levantadas e derrubadas. A sabedoria dourada que levanta voo acima do cerro. O lamento, quando se faz noite, da guitarra, o oco do som e da voz, os passos sobre o empedrado para o alto, para o alto, para o alto. Os ventos como facas pelas ruelas, pelas cidades da cidade: Æminium. Conímbriga. Coimbra. Aquele espaço primordial.